El pacte

 
    L’home és i se sent vell i cansat. Ha recorregut un camí que havia estat sembrat de roses i d’espines i ho ha recollit. Han passat els anys i els recorda amb una lògica confusió contra la que només pot lluitar amb una ferma voluntat. Ho fa sovint en les nits tranquil.les i en els moments d’alteració. Però hi arriba i la vida pretèrita li porta alegria i nostàlgia. La memòria li assenyala la infantesa feliç, els jocs innocents i les mirades que ja portaven una guspira de malícia.

     Les hores i els dies es precipiten, allau de sensacions, de promeses, d’il.lusions i de realitats. Va viure un amor delicat i una passió desorbitada. Va trobar en viatges llunyans nous costums i rostres que li recordaven els que havia estimat tant com ara eren desitjats. Va lluitar per les seves nobles i generoses idees i va oferir sense esperar retorn. I no s’adonava, en cap moment, que la rapinya del temps s’emportava el millor que havia tingut. Per això ara és i se sent vell i cansat.

    Sempre havia estat bon creient i en un instant que va imaginar de lucidesa va apellar al Sant dels Sants. Sabia el què havia de demanar. Un retorn a la joventut a canvi d’allò que més apreciava. El Sant dels Sants, que coneixia i lamentava la penúria d’ànimes per al seu regne, va accedir. Li va concedir el que volia i van signar el pacte. A la fi de la nova i jove vida, l’ànima seria per a ell.

   Pràcticament tot va ser com abans. Van transcórrer els anys i, de repent, una nit es va sentir vell i cansat. Aleshores, en un nou instant també de lucidesa, va apellar a l’altre, el Diable. Tenia més clientela però va accedir a la seva súplica i, també, en pacte ple de sang freda, li va atorgar la joventut a canvi de l’ànima. Va ser quan el Sants dels Sants va reclamar i, amb sorpresa, va veure’s rebutjat per l’home arrogant. Aquell ho va esbrinar i va entaular una baralla i un litigi amb l’etern enemic.

     Que va durar mentre l’home jove i arrogant, sense sortir del somni, iniciava i gaudia d’una nova vida a la que afegia, amb irònic i joiós  pensament, la rabiosa disputa entre els vells antagonistes.