L’home malcarat i pocavergonya està desesperat. Potser s’ha tornat malcarat i pocavergonya per un motiu important en la seva vida de quaranta cinc anys, que ell considera malgastats: no pot pecar, tot i sent un home que ho desitja de cor i cos, d’ànima i pensament. No pot pecar per una raó que és senzilla i podria semblar complicada. No ho pot fer perquè hi ha hagut un sant a la família. I aquest sant, que va viure segles enrere vigila constantment la vida de l’home malcarat. Ja va començar de petit, quan volia apropiar-se –i, potser, aquí comença la història—dels pocs cèntims de la bacina a l’església, de la que, vagi a saber perquè, el van fer escolanet.
Més gran, cap als disset o divuit anys, quan ja començava a ser malcarat, ell i uns companys van estar a punt de violar una noieta del mateix carrer. No van poder perquè un automobilista amable es va aturar i els va fer fugir la cua entre les cames. Un temps després, enganxat a un treball a la banca de l’altre costat de la ciutat no podia traure del cap la idea d’emportar-se un feix de bitllets grossos de la caixa forta que el director descuidat havia deixat oberta. Cap als vint-i-cinc anys estava a punt d’enganyar una velleta per robar-li la casa amb una operació fraudulenta, però va tenir la sort, si és pot dir així, de morir-se quan anaven a casa del notari.
Una nit, però, tot va canviar. En somni, es evident, que per això serveix la nit, entre altres coses. Va comprovar somiant que el sant protector no tenia cap poder ni influencia per evitar que tots els pecats fossin comesos durant la nit. Robaments, borratxeres, blasfèmies i baralles, trets contra els solitaris, sense to ni so, amb total impunitat, atracament, per fi, de Caixes i Bancs, violacions i paro de contar. Mentre somiava feia tot allò que no havia pogut fer en altres moments que ell considerava més tristos.
El pobre sant, que ho veia amb llàgrimes als ulls, s’arrancava els cabells, plorava i gesticulava, demanava ajuda a companys i àngels de la guarda, a grans personalitats celestials, i tots li prometien ocupar-se del cas però, en realitat, ningú va fer res per evitar les catàstrofes que motivava l’home malcarat i pocavergonya que s’allitava cada dia més aviat per somiar i cometre pecats amb aquella impunitat de que s’ha parlat i amb el desesper horrible del pobre sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada