El somni

Qui passés ràpid pel mig de l’autopista podria imaginar que totes les prostitutes eren iguals. Però s’equivocaria. Algunes eren, més o menys, com vostè , dona que llegeix. Altres sí que tenien l’aspecte de la professió. Amb perruques rosses i cama llarga. Els cabells negres i faldilla curta. El rostre empastifat amb exuberància, la llengua que volia incitar. El cigarret als llavis protuberants per un bes que no donarien. Converses banals sense deixar de guaitar el futur client.

Molt sovint, un grupet parlava del mateix. No de la vida que menaven sinó de la que voldrien viure, sense angoixes ni baralles, sense suportar els homes manaires a força de diners que, a la llarga, escatimaven. No d’això. Parlaven dels somnis. Perquè gairebé totes, a vora el despertar, tenien somnis. De tota mena. I els explicaven a les companyes. La rossa havia somiat amb un home que l’agafava de la ma per emportar-la a un paradís. Era el somni de quasi totes. La dels cabells llargs somiava que tornava al poble, del que havia marxat, amb un grapat de diners i un auto vermell. La noia que fumava sense parar, en el somni, portava un fill al collegi i estava molt orgullosa. La prostituta que no enraonava mai era perquè no tenia somnis. Mai havia somiat.

No ho explicava però li dolia profundament. Li hauria agradat tenir somnis com les companyes. Però passaven els dies i els anys i res no canviava per la prostituta amable, contenta quan el client n’estava. Amb cert mal humor quan tornava a la trista habitació que sempre estava desarreglada. S’ha dit que passaven els anys. Pràcticament ja no tenia clients ni diners. I, es clar, mal vivia. Però, després d’una nit de desesper, cansada d’aquell incessant anar i venir a la recerca d’un client, un cop a l’habitació, es va desvestir ràpidament perquè era l’estiu, i en pocs minuts va endinsar-se en una son tranquil.la.

I va tenir el primer somni. En el somni es va preparar per a la felicitat, però el somni va ser un desengany, perquè va somiar que mai no tenia somnis.