El grup

Sempre els mateixos, sempre el mateix grup
Homes solters, un casat, homes divorciats.
Homes de ciutat, de cafès i de restaurants.
De cinemes, de discoteques tranquil.les.
Homes de platja, amb casa a prop de la platja.
El mar la passió i les noies joves nues també.
Només un tenia bella casa enmig dels arbres.
La casa era a mig camí del cim de la muntanya.
Un llarg fi de setmana, tothom lliure i dispost.
Per passar-lo entre els arbres de la muntanya.
El mateix grup, l’esposa del casat i una amiga.
Temps esplèndid, calor i aire de la muntanya.
El foc a terra llança espurnes benvingudes.
Rialles per escoltar els acudits ben coneguts.
L’esposa i l’amiga preparen bona menja.
Amanides i carns regades amb vi generós.
Cançons i rialles sense acudits coneguts.
L’esposa, jove, i l’amiga són de la festa.
La nit és jove, la nit és vella i a dormir.
Son matiners pel passeig enmig del bosc.
Van perduts enmig del bosc i van cansats.
Asseguts sobre les fulles molles reposen.
Reposen i pregunten el plaer de la muntanya.
L’amfitrió parla d’aire pur, de natura i solitud.
Lloc ideal per fer salut i trobar el repòs.
Homes i dones del grup li llancen fulles molles.
Se’n riuen i demanen el camí de tornada.
La casa calenta, la flama i el vi generós.
Llamps i trons i pluja fan tremolar la casa.
Un llamp lluminós i brau cau sobre la casa.
Tot el grup com una torxa mor en cendres.
La cosa és certa perquè jo era un d’ells.