L’amic arriba i, al poc, em diu: “Els rics també ploren” va ser una frase de moda. D’acord, però tenen mocadors perfumats de seda per eixugar les llàgrimes”.
---
Un cosí llunyà ha estat meditant: “Renunciar des de la infància als ideals –de mica en mica, a poc a poc—i saber-ho, és el miserable itinerari d’alguns éssers humans” “I els altres, els que no se n’adonen?”.
---
No sé quin dels dos enamorats diu: “El nostre amor és el més bell. I vindrà un dia que no tindrem res a dir-nos”.
---
L’home no pot contenir l’exclamació: “Per què carall hi a tanta gent que prefereix la fidelitat a l’amor?”
---
Ës una queixa de l’amic “L’horitzò? Merda de Déu! No és pot anar sempre pel món amb prudència pels mateixos camins”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada