La casa en un barri molt exclusiu.
La casa havia pertangut a família.
Ara només resten tres pisos superbs.
L’avia vol viure sola i viu sola.
Marit, muller i dos fills també sols.
Els dos fills son del tot diferents.
El gran és com el pare, seriós.
El petit és presumit des de petit.
Avia i pares només s’ocupen d’ell.
El seu aniversari és una gran festa.
Li omplen la cambra de regals.
El noi mai no en té prou i en vol més.
Adolescent, el gran obsequi és el mirall.
Un gran mirall de gairebé tota la paret.
El noi no cessa de contemplar-se.
De cara, de costat, vestit i despullat.
Admira la seva bellesa, rara perfecció.
Un altre mirall a l’entrada i al saló.
Tots morts, viu sol i admira la bellesa.
El temps passa i tot el temps al mirall.
Encara veu la seva bellesa i s’enganya.
Cada dia, cada any, és més fort l’engany.
Les primeres arrugues no les vol veure.
El cabell, més escàs, no el vol veure.
Les noves arrugues no les vol veure.
No vol veure l’evolució del seu ventre.
Calb amb perruca i crema a les arrugues.
I només veu la bellesa, rara perfecció.
Un dia, temps enllà, veu el trist engany.
El mirall. Amb desesper el trenca a bocins.
Mil i mil bocins. Cada bocí el seu rostre.
Nu es posa a la banyera i tot ell un sospir.
A la mà, el tros més fi del mirall trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada