La Bèstia

Era jueu, fill de jueus, net de jueus, tota una llarga nissaga de jueus. Tenia uns seixanta anys, i un negoci d’antiguitats, l’esposa el va abandonar feia temps, vivia sol i anava a dinar sempre al mateix restaurant. Llegia dos o tres diaris cada dia i estava al corrent d’allò que succeïa al món. Per herència i record les notícies d’atentats i genocidis li aturaven el cor i no el deixaven respirar fins passats uns moments. Després, arribava el malson.

Cap tan intens com el d’aquella nit. Era jove quan va saber els fets. Ja no els va oblidar mai però en el malson revenien amb força i turment. Els pares, la família, van ser deportats a un camp d’extermini pels sicaris de la Bèstia que gaudia amb la mort i suplici dels que considerava enemics de raça. Ell també. En el somni va veure com, just en arribar, malferits i espantats, van caminar a cops de culata cap a les dutxes que eren, com va saber més tard, cambres de gas. D’allí van ser traslladats als forns crematoris. Només el fum de les altes xemeneies va ser el darrer acomiadament del nen que havien emmenat a d’altres indrets.

Al llarg dels dies va conèixer tots el sofriments que maldava per suportar. Va estar vint-i-quatre hores dempeus sobre un pati gelat, el va salvar la mort aparenta quan els guardians van traure a cops de fuet els mal vivents de la cabana. Més tard, despert de la mort, va anar a la recerca d’un bocí de pa, i això el va salvar. Tots els companys de martiri van ser portats a les cambres de gas. Ell va malviure durant mesos trampejant per tot arreu i amb tot el que l’ingeni li oferia. Amb l’esgarrifor al cos, amb la por al cervell, perquè tot, al seu entorn era por i esgarrifor.

Més tard, el somni el va portar a altres contrades on, per la Bèstia, la mort i el patiment eren quotidians, en mig de la indiferència o de la impotència del mal anomenat món civilitzat. La por era a tot arreu, l’esgarrifor li feria les entranyes. Quan ell només hauria volgut tenir la primavera als seus braços.

Despert, la tremolor, el desesper. I va fugir, sempre va fugir.