L’home ha anat a dormir com cada dia després de mirar les banalitats de la televisió. Avui una película de terror l’ha fet riure però se li ha clavat al cervell. Per això ha demanat una til-la a la dona i l’ha begut esperant els seus efectes benèfics..
Tres hores després, més o menys, enmig del tranquil dormir, l’home té un malson. Un malson horrible.
L’home ha sortit de casa per passejar. Ha caminat per uns carrers solitaris amb l’esperança de trobar més animació a la gran avinguda. Pero tampoc no hi havia ningu... Feia un sol esplèndid de matí d’estiu. Va mirar endavant i va veure una cosa estranya: uns èssers que no eren ni homes ni animals, però sí una barreja dels dos. Tenien ales a les cames i als braços, el cos menut, el rostre afilat amb dents de tauró. Va mirar al darrere i va veure el mateix espectacle. Una munió d’aquests èssers que aixecava el vol al seu encontre, que era el que també feien els que hi havia al davant.
L’home volia correr cap al costat i els peus li van quedar clavats al terra. Va cridar ajuda però ningú no va acòrrer. Va sentir les grapes a la seva espatlla i el van enlairar molt, molt amunt, i se’l van emportar cap a un indret on li va semblar veure una nau, de forma molt estrambòtica… Estirat en una llitera metàlica li van enfonsar una agulla al cor i van començar a treure-li sang, tanta que mai no ho hauria imaginat. Els homes-animals la bevien amb golafreria fins que van adormir-se. En trobar-se sol l’home del malson va deslliurar-se i va saltar de la nau. Va tornar a casa.
Com que imaginava que el perseguien va tancar totes les portes, sense èxit perquè tornaven a obrir-se soles. Era al despatx on hi havia la caixa forta ultramoderna, que un cop la porteta tancada borraba la combinació. L’home que somiava es va ficar a dins i la porteta es va tancar. Per fi va respirar.
Aleshores es va despertar del malson i es va trobar encabit a la caixa forta de la que ningú més que ell no sabia la combinació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada