Un cor

Família de classe mitjana que s’havia enriquit la força del treball i de l’esforç.. L’avi, en morir, ja va deixar una petita fortuna. El pare va aprofitat les circumstàncies favorables i la va augmentar. Es podria dir que ara eren rics, molt rics. El fill va ser bon col.laborador del pare per fer diners. No sabia gastar-los. Era ja un home poc sociable, adust, de pocs amics. Que també eren com ell. Gran diferència d’edat amb la germana petita, la petita, com li deien tots, que tenia quinze anys.

Quinze anys que li havien portat tot el que podia desitjar amb uns pares tan generosos amb ella com avars amb els altres. De petita va tenir professors particulars que vans constatar, l’un després de l’altre, el caràcter brusc, imprevist i arruixat de la noia. Va continuar els estudis en instituts amb desgana intel.ligent. Aprofitava el que volia. Els nois, per la seva bellesa, estaven enamorats, sense èxit de la noia rica i de mal geni. Els nois s’allunyaven entristits i enamorats.

No entristit però sí enamorat un noi amable, sensible i gentil. Havia conegut la noia rica i arruixada a la platja de moda. Tot l’estiu va ser el seu company. Ella, per moments, somreia, semblava correspondre la gentilesa del noi enamorat. Ell, per moments, estudiava el caràcter de la noia per qui sospirava d’amor. Ella era imprevisible. Després d’una dolça nit, trepitjava aquest amor. Amb desimboltura, amb somriure maligne. I un cop i altre cop. Amb el temps i l’adéu, el noi entristit va pensar un cor de pedra en una noia tan jove.