Era un home amb sort. Va nàixer en família rica, va tenir una bona educació, va fer estudis a la millor Universitat, va trobar una noia de bones qualitats, es van casar un dia de primavera, van viatjar per indrets amb sorpreses, van viure en una casa confortable i van tenir fills. Semblava que la sort hagués sorgit en tot moment al llarg de la vida de l’home que no presumia de la sort. Era de tracte fàcil i tothom l’estimava pel seus atributs.
La noia també. Molt semblant a l’home amb sort. Per això no cal repetir el que s’ha dit per l’home. Pel seu company. Que preferia a tots els qui l’envoltaven. També va ser la primera en abandonar-lo. Al terme d’una aguda malaltia. Que l’home va suportar difícilment. Li quedava el record. Però li mancava la presència de la dona fidel i bonica i els molts records de tot allò que van viure junts. Que eren molts.
La Mort sempre és a l’aguait d’aquells que han de viure la solitud del mancament de l’amor i d’una presència impossible de ser ocupada altre cop. Els sap abandonats pel millor de la vida. Per les velles i agradables ambicions. Per la dolça companyia. Per la tendra carícia. Per les paraules necessàries. En una existència que es fa insostenible. Que no té cap atractiu. La Mort ho sabia. I era present. Vora l’home abandonat. L’home sempre amb sort. Que pensava haver-la perdut. I no era així.
No era com pensava perquè, anys mes tard, sempre amb la Mort mai llunyana, Escortat i observat amb calidesa. Amb condescendència. L’home amb sort no ho sabia. Gairebé li hauria estat indiferent. Anys més tard va sentir una presència desconcertant. Que no venia del record. La Mort li parlava. Li va dir que la seva existència arribava a la fi. Amb una condició per continuar la vida, si volia.. Que no comptava la companya estimada. Havia de trobar el lloc i la persona per viure feliç.
L’home amb sort va acceptar. Però, malferit, no trobava ni el lloc ni la persona. Ni l’esforç. Ni la observació. Ni el passat. Sense present. No trobava. La Mort el comprenia. Va reflexionar. Condescendent, va dir:
--Ja m’ho diràs quan ho sàpigues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada