Convenciment?

Dos amics de tota la vida. A l’escola. A la Universitat amb carreres diferents. L’un va ser arquitecte. L’altre oftalmòleg. La vida els somreia per a tots costats. Sobre tot el bell misteri de l’amistat. Compartien els sentiments, les idees socials i polítiques. També les crítiques quan el moment ho demanava. Els dos es va casar el mateix matí d’estiu amb dues noies, que coneixien de temps, de les que estaven fortament enamorats. Amor compartit de les noies per al estrenats esposos, de qui ja coneixien els jocs sentimentals i sexuals.

El viatge de nuvis va ser llarg i agradable. Sense presses. Aprofitant cada minut. Tan en el repòs com en l’agitació del retorn. Amb ofrenes per a tots aquells que estimaven. Que, en tornar, els van acollir amb braços oberts. D’alegria i, després, d’agraïment. Més tard la rutina que ells sabien trencar. Amb sopars, els quatre, a l’aire lliure quan el temps ho permetia. En bons restaurants i en curts viatges per conèixer el país, desprès d’haver girat per altres móns. Sempre amb el generós plaer de l’amistat. Que era el regal suprem. Que els donava felicitat.

La felicitat es va trencar a la mort d’un amic. L’altre, inconsolable, el plorava i maleïa el destí cruel. Van ser minuts i hores de dolor. I dies de dolor. El pes enorme de l’absència era present en tot moment. L’esposa i l’altra esposa no trobaven paraules de consol. Com si fos la pròpia fugida cap als indrets inconeguts. Sense l’amic. Que ja no l’oïa ni li donava serenitat en moments únics de desesper. I en tots moments la llar li semblava buida. Era buida. L’absència de l’amic del cor.

Els dies, que venien llargs, sense l’ajut que necessitava, passaven lents i ràpids. Però en cap moment van portar l’oblit. En profunda meditació va comprendre que a la mort s’hi lluita amb el records. I ell en tenia tants de records! Amb ple convenciment li omplien la vida. Per a ell no havia mort. Així ho va comprendre. La Dama Negra observava. Amb curiositat i a la recerca d’una solució digna d’ella. Que va trobar.

El record donava vida a l’amic. Això és el que va percebre la Dama Negra. Sense dificultat. Per la Mort tot era fàcil. Va emportar l’amic dolçament. Però li va dir fermament: “amb mi s’han acabat els records. Anem!”