Decisió

L’auto gris metalitzat acabat de comprar va donar dues voltes de campanat i va caure al fons d’un barranc. La Mort hi era present.

El neuròleg i la seva amant van sortir de casa un dissabte i van anar al garatge. Pràcticament per estrenar l’auto que acabaven de comprar i només l’havia portat ell des del concessionari fins a la casa que compartien. El volia fer admirar per la noia. Que no va escatimar els elogis en veure’l. I encara més quan, ja a dins, va acariciar-lo amb delicadesa. Per trobar l’excel.lencia. Per exclamar un altre crit silenciós tot mirant el seu amor. Amor d’auto va dir-li. Picant de mans com un infant a qui han comprat una bicicleta de somni. “Anem” va dir.

Van sortir del pàrquing amb el somriure joiós. Ella el va besar. El amb una carícia a la galta li va donar l’amor que ella també oferia amb el bes. Van trobar espai a prop d’un cafè i van decidir cel.lebrar la bellesa del cotxe. Amb una ampolla de bon xampany. Que van beure a la salut de tots tres. I van proferir una rialla de felicitat. Van sortir de l’esplèndid cafè. Emportant l’alegria de veure’s i de viure l’amor.

L’auto va travessar carrers i avingudes. Fins arribar a l’autopista. Que permetia pitjar l’accelerador amb el plaer del conductor i de la bella passatgera. Ni el paisatge contemplaven. Ni el comptador. Tampoc van veure la corba que seguia una primera corba. Va donar dues voltes i va caure al fons d’un barranc. La mort hi era present.

La Dama Negra. Es va endur la bella noia. Van acompanyar el neuròleg a l’ambulància. Fins a l’hospital on va ser operat d’urgència. Tothom temia per la seva vida. La Dama també. La volia per a ella. Però, en realitat, admirava l’intens, perfecte amor de la noia morta i de l’amant.

La Dama Negra va veure com els metges lluitaven per redonar-li la vida. La Mort no ho volia. No gosava prendre la decisió. Però... Però va parlar amb el ferit. Va dir-li que la noia era morta, que ell, si guaria, quedaria paralític, que el remordiment no el deixaria viure feliç. Més valia la mort. Tan persuasiva era la veu que el malferit es va deixar convèncer per la decisió ferma de la Dama Negra.

Se’l va emportar, content i convençut que s’ajuntaria amb la bella noia estimada.