D’enamorats prou n’estaven des de feia anys, l’home d’ull rialler i la dona d’ull negre. L’amor va florir al moment de coneixer-se i el vent va emportar les seves ànimes cap als confins llunyans on el somrís sorgia dels llavis i venia del cor. La paraula era amable i venia del cor. La carícia alenava plaer i venir de tot arreu.
D’enamorats n’estaven, era evident, l’home d’ull rialler i la dona d’ull negre. Els anys que van passar no portaven danys, només les petites arrugues de la vida, visibles sobre la pell, només les absurdes ferides obertes i obligades que no es veien enlloc.
D’enamorats n’estaven. Però la dona d’ull negre va començar a fer retrets a l’home d’ull rialler que se n’anava, que anava a buscar el cor en altres cossos, a córrer el món d’altres plaers.
La dona d’ull negre va unir el renys i l’improperi al retret i cada vegada més. Fins que l’home d’ull rialler, amb veueta encisadora i innocent, va dir:
--No em demanis que t’estimi i a més et sigui fidel.
dissabte, 13 de març del 2010
dissabte, 6 de març del 2010
La pell de l’home - La música
L’home fanàtic de la musica feia temps que ho temia. Feia temps que ho preveia.
L’home fanàtic de la música era conscient de la impossible lluita i de la terrible desfeta. Metòdicament, amb l’art d’un cirurgià. Amb l’exactud d’un planificador, va preparar la situació nova i extraordinària.
L’home va anar a comprar tota la música que li agradava. Disc rere disc, concerts, simfonies, sonates, rèquiems. Ho anava escoltant tot. Ho va escoltar tot.
Fins que la sordesa va ser completa.
L’home fanàtic de la música era conscient de la impossible lluita i de la terrible desfeta. Metòdicament, amb l’art d’un cirurgià. Amb l’exactud d’un planificador, va preparar la situació nova i extraordinària.
L’home va anar a comprar tota la música que li agradava. Disc rere disc, concerts, simfonies, sonates, rèquiems. Ho anava escoltant tot. Ho va escoltar tot.
Fins que la sordesa va ser completa.
dissabte, 27 de febrer del 2010
L’altra vida
L’home mort d’un cobriment del cor havia tornat de l’altra vida amb poques ganes de parlar. Havia retrobat la tasca quotidiana, que més aviat l’embrutia, i els ammics s’ho pensaven abans de preguntar-li sobre la seva aventura.
Pocs rebien resposta. Tanmateix, el fill d’un veí, simpàtic i rialler, vs aconseguir una petita conversa un capvespre fresquet.
--Així, l’altra vida!
--Sí, noi, l’altra vida.
--Doncs hi ha una altra vida!
--Qui ho havia de dir!
Van beure una cervesa.
--I com és l’altra vida? –va preguntar el fll del veí.
-- Com aquesta.
--Vol dir?
--Igualeta –va afegir l’home que havia tornat—les mateixes il.lusions i les mateixes merdes i les angúnies llargues i les petites alegries i la pressa i les mentides i l’egoisme i l’avarícia i la por i els metges i la malaltia i la mort.
--No és possible!
--Sí que n’és, sí.
L’home i el noi es van quedar pensatius.
--El pitjor –va recalcar l’home que havia tornat--, el pitjor és que a l’altra vida també hi ha gent que espera el paradís d’una altra vida.
Pocs rebien resposta. Tanmateix, el fill d’un veí, simpàtic i rialler, vs aconseguir una petita conversa un capvespre fresquet.
--Així, l’altra vida!
--Sí, noi, l’altra vida.
--Doncs hi ha una altra vida!
--Qui ho havia de dir!
Van beure una cervesa.
--I com és l’altra vida? –va preguntar el fll del veí.
-- Com aquesta.
--Vol dir?
--Igualeta –va afegir l’home que havia tornat—les mateixes il.lusions i les mateixes merdes i les angúnies llargues i les petites alegries i la pressa i les mentides i l’egoisme i l’avarícia i la por i els metges i la malaltia i la mort.
--No és possible!
--Sí que n’és, sí.
L’home i el noi es van quedar pensatius.
--El pitjor –va recalcar l’home que havia tornat--, el pitjor és que a l’altra vida també hi ha gent que espera el paradís d’una altra vida.
dissabte, 20 de febrer del 2010
La veu de l’home
Diuen que està escrit i condemnat: ”No desitjaràs la muller del teu pròxim” “Per què si és la que tens més a prop?”.
---
Com si res exclama: “Oh, d’això ja fa molts somnis!”.
---
L’amic explica una petita anècdota: “He trobat una noia que passejava un gos pel carrer. Un gos petit i amable que ha servit de pretext, ja que ha parlat una bona estona amb ella. Li he preguntat fent broma: •El gos acceptaria prendre un cafè amb mi?” “Oh, sí, segurament”, ha fet la noia. I hem anat a prendre un cafè després d’haver deixat el gos a casa!.
---
L’home fa: “Creieu vosaltres que és pot dir la veritat en veu alta?”.
---
Un altre diu: “No m’agrada aquesta vida, però, diable!, no en tinc cap més”-
---
L’amic explica una bona tècnica per anar pel món: “Hem de procurar que els nostres errors els paguin els altres”.
---
Com si res exclama: “Oh, d’això ja fa molts somnis!”.
---
L’amic explica una petita anècdota: “He trobat una noia que passejava un gos pel carrer. Un gos petit i amable que ha servit de pretext, ja que ha parlat una bona estona amb ella. Li he preguntat fent broma: •El gos acceptaria prendre un cafè amb mi?” “Oh, sí, segurament”, ha fet la noia. I hem anat a prendre un cafè després d’haver deixat el gos a casa!.
---
L’home fa: “Creieu vosaltres que és pot dir la veritat en veu alta?”.
---
Un altre diu: “No m’agrada aquesta vida, però, diable!, no en tinc cap més”-
---
L’amic explica una bona tècnica per anar pel món: “Hem de procurar que els nostres errors els paguin els altres”.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Aforismes-breus diàlegs
No es refereix a ningú en particular. No cal: “L’home indiferent –de vegades cruel—no mira les ferides que deixa en el seu caminar. Com a molt es gira per xuclar-ne la sang”.
---
L’home, tantes vegades enamorat, afirma: “Una dona bella per a qui han passat els anys és admirable. Sempre que no hi hagi una bella adolescent al costat”.
---
Contesten a l’home que ho ha afirmat: “La noia que mostra ostentosament la seva bella joventut per tot costats ignora que el seu futur camí a la vida és tant o més dur que el de la dona amb arrugues i cabell blanc que ja ha arribat”.
---
El tema de la dona, encara. L’home que havia callat diu: “Una dona insensible és com un bosc calcinat”.
---
L’amic del café aborda un altre punt: “Jo crec que el que és pitjor a la vida és que ingú no ens ha ensenyat realment a viure”.
---
L’home, tantes vegades enamorat, afirma: “Una dona bella per a qui han passat els anys és admirable. Sempre que no hi hagi una bella adolescent al costat”.
---
Contesten a l’home que ho ha afirmat: “La noia que mostra ostentosament la seva bella joventut per tot costats ignora que el seu futur camí a la vida és tant o més dur que el de la dona amb arrugues i cabell blanc que ja ha arribat”.
---
El tema de la dona, encara. L’home que havia callat diu: “Una dona insensible és com un bosc calcinat”.
---
L’amic del café aborda un altre punt: “Jo crec que el que és pitjor a la vida és que ingú no ens ha ensenyat realment a viure”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)