Anava pel món com una flor sense aroma, com un ocell sense ales, com una llum apagada. La vida era precària per l’home delicat i discret que travessava nots d’afany i jorns d’anhel i processons infinites d’il.lusions petites i de grans enganys.
Anava pel món amb l’ànima perduda, els llavis closos i els ulls molt oberts. La vida era buida i l’home delicat i discret anava enyoradís cap enlloc sabent de la terra l’abisme i no el paradís.
Anava pel món exuberant de força i d’alegria, com de clavells vermells, flama rutilant, magnífic ocell. La vida era complida per la dona apassionada i vehement que empr4sonava nits d’afany i jorns d’anhel i processons infinites de grans il.lusions i de ficcions petites.
L’atzar no rebutja les banalitats. Un llibre lliscà de les mans massa plenes de la dona apassionada i vehement en baixar de l’autobús. L’home delicat i discret el va recollir, amb gest incert i poruc.
¿Que no l’ha llegit? –va preguntar la dona i, sense esperar resposta, va afegir--. Vingui a casa. El llegirem junts.
Van llegir el llibre full a full. Van descobrir el cos bes a bes.. Les flors són al jardí, els llums encesos, els ocells vora els núvols. Ells, l’home i la dona, viuen la vida arreplegant, junts, anhels i afanys, arreplegant, junts, les curtes hores, els llargs minuts.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
La dimissió
En aparença tot anava perfectament bé per la jove esposa, moderna i ambiciosa, que esperava el primer fill. El ginecòleg estava satisfet, el marit també i l’esposa encara més. Mostrava la irresistible opulència amb impúdica ostentació.
Com que a salut excel.lent li ho permetia, l’esposa moderna i ambiciosa seguia freqüentant el món i les seves festes i reunions i controvèrsies i llegia els diaris i mirava la televisió i s’instruïa de fets i de malfets i de misèries i d’injustícies i de la mort d’infants i de la fam i de tot de tot de tot.
El fetus, de set o vuit mesos,, no va poder suportar tanta maledicció i d’un gest brusc que retrunyí a les entranyes de la mare va trencar el cordó umbilical. D’un maanera totalment inconscient aquell petit jo què sé s’havia provocat el primer autoavortament.
Com que a salut excel.lent li ho permetia, l’esposa moderna i ambiciosa seguia freqüentant el món i les seves festes i reunions i controvèrsies i llegia els diaris i mirava la televisió i s’instruïa de fets i de malfets i de misèries i d’injustícies i de la mort d’infants i de la fam i de tot de tot de tot.
El fetus, de set o vuit mesos,, no va poder suportar tanta maledicció i d’un gest brusc que retrunyí a les entranyes de la mare va trencar el cordó umbilical. D’un maanera totalment inconscient aquell petit jo què sé s’havia provocat el primer autoavortament.
dissabte, 25 de setembre del 2010
Cortesia
El clavell vermell li va donar el bon dia, però l’home, atrafegat, no ho va sentir.
De tota manera és igual perquè tampoc no s’ho hauria cregut.
De tota manera és igual perquè tampoc no s’ho hauria cregut.
dissabte, 18 de setembre del 2010
El despertador
Marit i muller, fortament enamorats, dormen junts.
S’alliten junts i si el cos ho demana fan l’amor.
S’adormen junts i si no, parlen uns estona i s’adormen.
Dormen amb felicitat perquè s’estimen fortament.
Es desperten cada matí a l’hora del despertador.
El marit una hora més d’hora per treballar lluny.
L’esposa també es lleva per preparar l’esmorzar.
El despertar és penós perquè el llit es calent.
Calent de l’escalfor dels cossos ben avinguts.
El marit maleeix l’hora de treballar lluny.
Algun cop la muller li dona un bes per despertar-lo.
Algun cop el marit fa pessigolles per despertar-la.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Sort del despertador perquè és l’hora d’aixecar-se.
Algun cop el marit el llançaria per la finestra.
L’esposa, algun cop, el llançaria per la finestra.
La finestra està oberta pel bell cant dels ocells.
Els ocells, en bon temps, són més matiners.
Marit i muller donen molles de pa als ocells.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Al despertador no cal donar-li corda cada nit.
Quan són al treball donen gràcies al despertador.
Guanyen uns bons salaris per fer els capricis.
Però al matí detesten tots dos el despertador.
Mentre esmorzen amb gana obliden el despertador.
No se’n recordarien després si no fos pel guany.
És un mes de molta feina i s’alliten cansats.
Al marit li costa esforç sortir del llit amb bes.
L’esposa fa veure que no sent les pessigolles.
Tots dos maleeixen el despertador estrident.
Decideixen llançar-lo per la finestra dels ocells.
Els ocells els despertaran, diuen, i s’adormen.
Ells s’ho creuen però no es tornen a despertar.
S’alliten junts i si el cos ho demana fan l’amor.
S’adormen junts i si no, parlen uns estona i s’adormen.
Dormen amb felicitat perquè s’estimen fortament.
Es desperten cada matí a l’hora del despertador.
El marit una hora més d’hora per treballar lluny.
L’esposa també es lleva per preparar l’esmorzar.
El despertar és penós perquè el llit es calent.
Calent de l’escalfor dels cossos ben avinguts.
El marit maleeix l’hora de treballar lluny.
Algun cop la muller li dona un bes per despertar-lo.
Algun cop el marit fa pessigolles per despertar-la.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Sort del despertador perquè és l’hora d’aixecar-se.
Algun cop el marit el llançaria per la finestra.
L’esposa, algun cop, el llançaria per la finestra.
La finestra està oberta pel bell cant dels ocells.
Els ocells, en bon temps, són més matiners.
Marit i muller donen molles de pa als ocells.
Però la culpa és del despertador de so estrident.
Al despertador no cal donar-li corda cada nit.
Quan són al treball donen gràcies al despertador.
Guanyen uns bons salaris per fer els capricis.
Però al matí detesten tots dos el despertador.
Mentre esmorzen amb gana obliden el despertador.
No se’n recordarien després si no fos pel guany.
És un mes de molta feina i s’alliten cansats.
Al marit li costa esforç sortir del llit amb bes.
L’esposa fa veure que no sent les pessigolles.
Tots dos maleeixen el despertador estrident.
Decideixen llançar-lo per la finestra dels ocells.
Els ocells els despertaran, diuen, i s’adormen.
Ells s’ho creuen però no es tornen a despertar.
dissabte, 11 de setembre del 2010
El costum
La noia va enamorar-se del noi.
Un dia va dir-li “adéu” fins demà.
Ella va contestar “molt bé!
La petita frase es va repetir.
“Molt bé” en segellar el casori.
Aviat van estar emmaridats.
També va repetir la frase.
Va treballar en una gran empresa.
El salari era molt respectable.
--Eh, bonica, que me’n dius?
--Molt bé, molt bé!
Van anar a un bon restaurant.
A casa el marit va preguntar:
--T’ha agradat?
--Molt. Molt bé.
Van passar els dies i els anys.
Ella, per costum, deia “Molt bé”
Un dia va arribar el marit a casa
La dona planxava els pantalons.
--Marxo per sempre. Adéu!
Ella, va dir amb veu molt clara:
--Molt bé!
Un dia va dir-li “adéu” fins demà.
Ella va contestar “molt bé!
La petita frase es va repetir.
“Molt bé” en segellar el casori.
Aviat van estar emmaridats.
També va repetir la frase.
Va treballar en una gran empresa.
El salari era molt respectable.
--Eh, bonica, que me’n dius?
--Molt bé, molt bé!
Van anar a un bon restaurant.
A casa el marit va preguntar:
--T’ha agradat?
--Molt. Molt bé.
Van passar els dies i els anys.
Ella, per costum, deia “Molt bé”
Un dia va arribar el marit a casa
La dona planxava els pantalons.
--Marxo per sempre. Adéu!
Ella, va dir amb veu molt clara:
--Molt bé!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)